Web hosting Custom Email SiteBuilder

LA PRIMERA CITA (II)
 
 

Si heu seguit atentament els nostres consells de l'anterior edició d'ARENA, a aquestes alçades ja hauríeu aconseguit, com a mínim, que ella no s'aixequi dessobte a mig sopar i us deixi palplantats a taula, mentre cerqueu un motiu que justifiqui la seva reacció tan i tan exagerada!

Però encara queda molta més feina per fer: com aconseguir que d'aquesta primera cita, que encara no ha acabat - ja que encara esteu al restaurant, fent la sobretaula amb un digníssim parler pour parler -, com aconseguir, dèiem, per convertir això en tota una interessant aventura, tant des del punt de vista emocional, intelectual i sexual?

La primera pregunta que un s'ha de plantejar en aquests moments, ajagut a taula i fent la petar, és si realment val la pena. Repassar mentalment què ha menjat, de què s'ha queixat, en quin ritme ha devorat o no el menjar, què t'ha dit, quins temes de conversació que tu hagis tret t'ha seguit, quins han tret ella que t'hagin interessat, etcètera, etcètera. Tens ganes de seguir sentint el que ella t'està diguent o ja ha arribat aquell punt en el qual estàs mirant de reüll a la taula del costat, ja sigui perquè el menjar d'ells té millor pinta, perquè els atenen millor o simplement, perquè la dona que hi ha sentada està molt més bona quee la teva acompanyant? Per la seva forma de llepar, menjar, moure els llavis, la boca, la llengua, creus que serà una bona companyia per tu o pel contrari, prefereixes empaquetar-la i enviar-la per Seur a l'altra punta d'Espanya? Ha arribat el moment de prendre una decisió, que no és fàcil, ja ho sabem, però necessària, a la fi i al cap. Abans de sortir del restaurant i proposar-li el que li hagis de proposar - copa discreta en un bar romàntic, ballada general dins una discoteca a ritmes frenètics o copa relaxant al sofà de casa teva mentre sentiu l'últim disc d'en Pancho Céspedes - has de tenir ben clar el que vols de tu, d'ella, de tots dos. Si no, et manipularà com ja porta fent-ho des de que heu començat a sopar, farà amb tu el que ella vulgui, i per  mala sort, això no sol coincidir amb allò que tu vols que ella faci amb tu. Ens entenem?

Ara és el moment: no per tirar-se un rot ni per fer estiraments a sobre la taula, però sí per demostrar-li que ets un home amb capacitat de decisió, amb les idees ben clares, coneixidor del camí que has de prendre per aconseguir-ho. Clar?

Si el que has decidit és lluitar per ella, ataca! No li donis opció a negatives estranyes ni a escuses tontes, has de tenir preparat tot el teu catàleg seductor per aprofitar el potser únic punt deble que et deixarà durant aquesta conversa-discusió (perquè segur, segur, tindrà un punt feble - no existeix la dona de gel, inflexible que sota cap concepte cedeix ni a la seva pròpia voluntat).

Ves-li fent proposicions i estudia les seves reaccions: els teus ulls, clavats als seus ulls, no els deixis tranquils. Observa'ls, penetra'ls, estudia'ls, analitza'ls, queda-te'ls. És teva. Ella ho ha de saber, se n'ha d'adonar i ha de donar el seu vist-i-plau. I tu, ho pots aconseguir!

Tard o d'hora acabaràs per trobar la porta d'entrada i llavors, ràpid, ràpid, entra corrent abans que es torni a tancar. En aquests casos, la porta només s'obre una única vegada, i si no estàs atent i vigilant, el tren haurà passat per sempre més. I no és per això que vas accedir a una cita a cegues amb ella, oi?

I si creus que aquesta no és la tàctica que has de fer servir, gira la truita! Fés-te l'interessant (però procura ser-ho també, perquè si no, no tardarà més de 5 minuts en desfer-se de tu), el dur (però sense ser violent - no tallis amb ulls sanguinaris el teu bistec en tot cas, per no espantar-la), l'inaccessible ferit de necessitat de comprensió però que no vol més històries ni histèries (això sí, sense despotricar genèricament del gènre femení, sense explicar acudits sexistes dolents ni res per l'estil) i, aleshores, deixa que sigui ella la que intenti domar-te, conquerir-te, estimar-te, conseguir-te. Aquest procediment és molt més lent, estressant i dur, però també té recompenses molt més bones, si aguantes fins al final i no te'n canses abans. Ara bé: amb aquest procediment no es juga, saps? Per què si estàs jugant amb sentiments, el més segur és que acabis amb un parell de bufes ben plantades a cadascuna de les teves galtes, amb la conseqüent vergonya que passaràs al restaurant o al bar a on estiguis aplicant aquesta tàctica.

En tot cas, no t'oblidis mai de ser coherenet amb les parides que diguis, perquè qualsevol pas o sortida en fals pot acabar essent fatal en aquests casos.

Que hi hagi sort!
 
 
 
 
 
 

Vols saber més? Intenta-ho!

Tornem a la pàgina principal?   Tornar al principi d'aquesta?  Téns ganes de llegir una estona?

T'has enfartat ja de mi i vols que et recomani uns quants links?         Vols saber qui és el responsable d'aquesta bogeria?

Vols veure la "joia" d'aquesta web?        Tornem a la llista de parides d'humor?